Welcome / Bienvenue / Benvinguts / Bienvenidos
For information about my translation services, please visit the main site.
Pour des informations sur mes services, merci de regarder le site principal.
Para información sobre mis servicios de traducción, visite el web principal.

Peer-to-peer lending platforms: referral codes with special offers

Referral codes:
EstateGuru: EGU22806
October: TBARTON
Reinvest24: nhv4dof8
EvoEstate: 5eccdd7a62c79 / InRento: inr6440

In this post, you will find affiliate links to EstateGuru, Iuvo, October, Reinvest24 and EvoEstate, four peer-to-peer lending platforms that I use. By using these links, you’ll benefit from special offers.

I won’t write about the pros and cons of using these platforms, as plenty has already been written about them online. Please note that this post contains affiliate links that benefit me as well as the person using them.

EstateGuru provides property-backed business loans. It includes an auto-invest option. My current annual return, at the time of writing, is 10.82%. If you use this sign-up link or the promotion code EGU22806, we will both receive an extra 0.5% on investments in the first three months.

Iuvo provides loan to businesses, and includes the option to buy back. My current net annual return at the time of writing is 9.96%. The platform doesn’t provide a referral link. Instead, I have to send an invitation by e-mail. Leave me a comment or send me your address to my own e-mail address, and I’ll send you an invitation. If you invest more than €1,000, we’ll each receive an extra 2% of your invested amount, up to a maximum of €200. Normal: For investment of €1,000+, 1.5% each, up to €150

October also provides links to businesses. They offer a mixture of loans at rates of 6-9% and State-guaranteed loans at 2%. The downside is that there’s no auto-invest function, and many of the loans sell out within a few minutes of opening. If you use this referral link or the referral code TBARTON, then we each get an extra €20 for every €500 that you invest.

Reinvest24 is a platform for investing in property. There is no auto-bid function, but if you visit fairly regularly (say, once a week), it’s easy to find investment opportunities. If you use this referral link or the referral code nhv4dof8, we each receive an extra 1% of the amount you invest in the first year (full terms at https://www.reinvest24.com/en/referral-terms).

EvoEstate is also for investing in property. It includes an AutoBid function and allows you to limit your bids only to loans in which the platform has skin in the game. If you use this referral link or the referral code 5eccdd7a62c79, we each receive an additional 0.5% from your investments during the first six months. EvoEstate was recently merged with InRento. With this referral link, we will both earn €20.

Share:

Off-topic: Non-racist white Namibians must stand up to racists

The following text is a letter I sent to three Namibian newspapers following my rather unpleasant experience last Sunday. At the time of writing it has not been published by any of them, but letters are usually published on a Friday, so I hope it will still get published.

I stood with the young boy, who was in floods of tears after his bike had been stolen. I and my future in-laws had just tried to chase after the thief. I called his father to explain what had happened. “Those people are troublemakers,” replied the father. “What does he mean by ‘those people’?” I thought to myself. This was back in 2014, when I’d only spent a couple of weeks in Namibia. Then it clicked. He was referring to black people, completely oblivious to the fact that everyone who was helping the boy, apart from me, was black.

Since then, as a white person I’ve often heard comments that I rarely seem to hear when I’m with my wife, who is black. Racist people who don’t know me obviously think they can air their pathetic, antiquated views when I’m around because I’m white. They assume I’ll agree with them, or at best that I’ll simply tolerate them. If I’m with my wife, who is black, I don’t tend to hear such conversations (though on the odd occasion I do).

This Sunday, my wife was away visiting family in the North and I was in Windhoek, so I spent the afternoon working and watching sport at a restaurant in the city centre. There was a group of people on the table next to me, and one of the guests got chatting to me. She was very excited to hear that I was from the city of York, in England, because her grandmother came from there. She seemed a pleasant enough lady at that stage.

Then I started to hear what kind of person she really was. Continue reading

Share:

Nou joc en línia en llengua catalana

Al lloc web Apterous ja es pot jugar en llengua catalana. És un joc en què cal formar la paraula més llarga possible a partir d’una sèrie de lletres. També té unes rondes que són joc de xifres. Es pot jugar gratuïtament o pagant una subscripció de 20 lliures (uns 25 euros) per a tenir més opcions de joc. L’interfície està en anglès, però un cop que hagueu creat un compte d’usuari podeu jugar partits en català.

Apterous va ser creat per un fan del programa de televisió britànic Countdown. Aquest concurs va ser el primer programa que va aparèixer al canal britànic Channel 4 l’any 1982, i encara continua avui dia amb el mateix èxit que sempre.

El programa britànic va ser inspirat per la versió francesa Des chiffres et des lettres, a partir del qual també es va crear la versió espanyola Cifras y letras. El programa mai no s’ha emès en català, però ara es pot jugar en línia.

Ronda de lletres

Ronda de lletres. També es podia jugar DEDICAT, amb 7 punts.

Es tracta d’una sèrie de rondes de xifres i de lletres. En les rondes de lletres, cal crear el mot més llarg a partir de les lletres triades. En les rondes de xifres, cal arribar a un nombre objectiu sumant, restant, multiplicant i dividint diverses xifres més petites. La versió britànica no inclou la ronda anomenada “Le duel” en francès i “El duelo” en castellà, així que no està inclosa a Apterous.

Vaig començar a jugar al web fa uns mesos, sobretot per l’interès que em va despertar el fet que un amic meu, Ross Lander, apareixia al programa. A Apterous ja es podia jugar en 13 llengües diferents a més de l’anglès (alemany, eslovac, espanyol, finès, francès, gal·lès, grec, hebreu, italià, llatí, neerlandès, portuguès i rus), però no s’hi podia jugar en català. Sabia que hi havia una llista de mots catalans en format obert que es feia servir per al joc Scrabble, així que vaig proposar al creador del web afegir la llengua catalana i ho va fer.

La llista que hem fet servir inclou les formes valencianes i balears de les paraules.

A la versió catalana hem hagut de prendre decisions sobre què hem de fer amb les lletres “especials” del català. Vam prendre les decisions següents:

  • Vocals accentuats: Com a altres jocs de formar mots, els accents s’ignoren. Per tant, no es distingeix entre deu i déu.
  • Ç: És una lletra a part, per tant no es pot escriure la paraula tenaç amb una c normal.
  • l·l: Per escriure un mot amb ela geminada cal tenir dues eles entre la selecció. A l’hora de declarar el mot, no cal posar el punt suspès entre les dues eles però es pot fer. Per tant, a efectes d’aquest joc, si tenim les lletres C, E, L, L, i A podem escriure tant cella com cel·la.
  • NY: Al contrari del Scrabble, no hi ha cap rajola NY. Per a escriure mot amb la grafia NY, cal tenir tant un N com una Y. Si s’hagués inclòs una rajola NY, la paraula banyar s’hauria comptat com un mot de cinc lletres en comptes de sis, i per això preferíem no tenir una rajola NY.
  • QU: Pel mateix motiu que amb la NY, al contrari que al Scrabble en català, la Q no es pot emprar com a QU.
  • K i W: Com que només existeixen en un grapat de mots importats i no adaptats, no s’inclouen en la versió catalana del joc

A l’hora que publico aquest article, encara no hi ha jugadors nadius de català que juguen a Apterous. Però no us preocupeu! Hi ha jugadors tan bons que aconsegueixen fer bons resultats en llengües que no parlen, només aprenent una mica sobre les estructures de les llengües. De fet, en el format de 15 rondes lletres (sense rondes de xifres), al qual he jugat diverses vegades, només tinc el 5è millor resultat amb 108, lluny darrere d’Adam Gillard (un dels millors concursants que ha aparegut a Countdown), que en té 151.

Per entendre com Adam Gillard ha anat aprenent l’estructura del català és curiós mirar la seva llista de mots no acceptats que ha jugat en aquesta llengua. Veiem com ha anant provant paraules per a aprendre la morfologia de la llengua.

D’aquesta manera, podeu preguntar en el xat si algú vol jugar en català. Els usuaris amb subscripció també poden entrenar jugant contra el bots, que són els que tenen un nom que comença amb la paraula “Apterous”.

Així que què espereu? Apunteu-vos-hi. Que tingueu sort. I doneu-me el vostre nom d’usuari perquè pugui podem jugar alguna partideta.

Un cop registrat, per a jugar en català, un cop dins la sala cal anar a “Challenge in a custom format”, “Non-English”, i “Catalan”. Després hi ha quatre opcions:

  • Catalan 15: La versió clàssica. Partit estàndard que té 15 rondes, 10 de lletres, 4 de xifres, i un “Conundrum” (cal trobar el mot de 9 lletres).
  • Catalan 9: Una versió més curta de l’anterior, amb només 9 rondes (6 lletres, 2 de xifres i un “Conundrum”.
  • Catalan letters: Només rondes normals de lletres.
  • Catalan conundrums: Només “conundrums”.
Share:

Morosidad de la Universidad de Sevilla

En agosto de 2010 envié una factura de 237,12€ más IVA para un trabajo de corrección que hice para la Universidad de Sevilla, y concretamente el Departamento de Nutrición y Bromatología. A día de hoy, 31 de mayo de 2012, sigo sin cobrar la factura. Al principio se ponían excusas. Me pedían documentación y datos que no pide ningún otro cliente, y que no tienen ni la necesidad ni el derecho a saber, como mi número de pasaporte.

Incluso me pidieron una dirección en mi país de origen. Les dije que yo no tenía ninguna dirección en el Reino Unido puesto que soy residente en Cataluña, y hace 10 años que no vivía en el Reino Unido. Además, como soy comunitario no me tendrían que pedir más datos de lo que piden a un cliente español. Basta con mi dirección y mi NIF. Pero no había manera, así que cedí y di mi número de pasaporte y la dirección de mis padres, para poner algo.

Seguía sin cobrar. Después me explicaron que no se me pagó en su momento porque el trabajo se hizo mal (aunque unos días después de la entrega me habían dicho que estaba bien) y tuvieron que pagar a otro corrector. Pero curiosamente el artículo está publicado en la revista Food Chemistry y había pocos cambios. Los únicos cambios que encontré eran de datos que solo puede saber el autor. ¡Incluso encontré un error tipográfico que estaba en la versión original que se me envió pero que yo había corregido en mi versión! A la persona que me dijo que el artículo estaba mal expliqué lo que había encontrado en Food Chemistry, pero no me contestó. Incluso dije que cobraría el gasto del segundo corrector si me pudiera demostrar lo que yo había hecho mal, y no me han enviado nada. Tampoco se disculparon de su falsa acusación.

En noviembre de 2011 (más de un año después de la factura) me pidieron volver a enviar documentación que ya había enviado el año anterior.

El 17 de enero envié un mensaje para decir que todavía no había cobrado. Nadie me contestó.

Volví a escribir el 26 de marzo. No me contestó hasta el 16 de abril (21 días más tarde), en cuya fecha me dijeron que la factura ya estaba grabada. Añadía que lo cobraré seguro, pero no sabía cuando (o sea, ¿podría cobrarla en el 2025?).

Hoy es 31 de mayo de 2012, y sigo sin cobrar. Me parece vergonzoso. Me gustaría saber lo que pasaría a un alumno que tardara casi dos años a pagar la matrícula. ¿La Universidad de Sevilla lo consideraría aceptable? ¿El alumno podría argumentar “no sé cuando lo pagaré pero lo pagaré seguro”? ¿El personal responsable de pagarme la factura aceptaría que la Universidad tardara casi dos años a pagar su propio sueldo?

Share:

My photo on the Catalan weather / La meva foto al temps de TV3

Ahir vaig enviar una foto al temps de TV3, i la van utilitzar al final del Telenotícies. Ho podeu veure aquí (a partir de 4:00).

Yesterday I sent a photo to the main national weather forecast on TV3, the public service broadcaster in Catalonia. You can see it here (from 4:00).

Aquí sota podeu veure l’imatge original.

Below is the original picture.

Original picture

Share:

El bar sense fum més proper es troba a:

sense fum

Una idea per a fomentar els espais sense fum: obligar als bars intoxicats a afegir a aquell cartell famós la ubicació del bar sense fum més proper. Molts anem a bars amb fum simplement perquè no sabem on trobar un bar sense fum. A més, els bars no s’atreveixen a prohibir el fum per por de perdre clientela. Però pels bars els esdevindria molt més rendible prohibir el fum si tenien la garantia de publicitat gratuïta a cada bar brut del barri. Tan bon punt alguns bars comencessin a prohibir el fum, els caps dels bars bruts veurien com alguns clients potencials es limitessin a mirar el cartell i anar al bar del costat. Aquesta pèrdua de clientela els faria tornar a pensar si no els seria més rendible prohibir el fum també.

Una solució més senzilla seria prohibir el fum completament, com a la majoria de països d’Europa occidental avui dia. Però ja sabem que Spain is different, així que si ni el govern català ni l’espanyol ni l’europeu no s’atreveix a prohibir el fum, potser això seria una bona solució intermediària. Què en penseu?

Mentrestant, us animo a fer el següent quan cerqueu un bar o restaurant. Entreu al bar, i feu la pregunta següent, en ser possible al responsable del bar: “Sisplau, coneixes un bar/restaurant sense fum per aquí”. Si diu que no, li dius “moltes gràcies, adéu-siau”, i te’n vas. Si diu que sí, o bé te n’hi vas (m’he atrevit a combinar tres pronoms — és correcte?), o bé, per cortesia, t’hi quedes, però li expliques que la propera vegada aniràs al bar sense fum.

Share:

Etymology of paella

I’ve just bought a new webcam, and wanted to test the snapshot utility, so I decided to take a photo of the entry paella in the prestigious French dictionary Le Petit Robert. The reason I have taken a photo of it is because the etymology given is wrong:

paella

According to this dictionary, the word is Spanish and means poele, that is, pan. The word may well have entered French via Spanish, but it certainly doesn’t mean pan in Spanish, in which the word is sartén, although the word paellera has also been adopted to refer to the dish used to cook paella.

The word is originally from Catalan. In the Valencia region, they began cooking rice in shallow pans, referred to in Catalan as a paella. So the dish would have been referred to as arròs a la paella, that is, rice cooked in a shallow pan. Over time, this was shortened simply to paella, and the word was adopted by other languages. In Catalan, you still hear paella referred to simply as arròs (rice) when it is not necessary to specify which rice dish one is referring to.

This correct etymology is given in various other dictionaries, including the Merriam Webster.

In Catalonia, paella is traditionally eaten on a Thursday. I have no idea why, and would love to hear an explanation. I’m also not sure whether this tradition is just in Catalonia or whether it is also followed in the Valencia region and the Balearic Islands, or indeed in other regions of Spain. A former Galician flatmate of mine was unaware of this tradition before moving to Catalonia, so I am assuming it is not a tradition followed throughout Spain.

Share: