Welcome / Bienvenue / Benvinguts / Bienvenidos
For information about my translation services, please visit the main site.
Pour des informations sur mes services, merci de regarder le site principal.
Para información sobre mis servicios de traducción, visite el web principal.

Per què sona tan lleig el mot “oncle”?

Quan vaig llegir en un llibre que, en català, del germà d’un dels pares se’n diu “oncle”, no em va estranyar gens. És molt semblant al mot “uncle” en la meva llengua materna, i exactament igual que en francès. Però quan la gent parla anglès o francès, diu “uncle” i “oncle” sense mànies. En canvi, sembla que en català és un mot tan prohibit com “gerd”, “xicot” o “mida”.

El diumenge passat, va néixer en Matthew Thomas Barton, el meu primer nebot. Quan ho dic als amics, la reacció més típica ha estat: “ets tiet!” o “ets tíu”. A una persona li vaig dir “no sóc tíu, sóc oncle”, i em va dir “buenu, també pots dir tiet”. Doncs, segons el diccionari ni es pot dir “tiet”, i, francament, no veig el sentit de dir “tiet” si ja tenim un mot perfectament adequat per aquest concepte, mot que, repeteixo, s’escriu igual que en francès i pràcticament igual que en anglès.

Però aquest raonament no val. Perquè el català també sembla molt a l’anglès i al francès en la manera de dir “Costa d’Ivori”, “xinès”, “Tunísia”, “Tunis”, “Ucraïna” o “servei” (en el tennis), però com que en català són mots lletjos, els catalans prefereixen dir “Costa de Marfil”, “txinu”, “Túnez”, “Túnez”, “Ucrània” i “saque”. Potser (perdona, tal vegada) és per la submissió del català a una altra llengua?

Ara que m’ha sortit el “tal vegada”, com és que en anglès i francès tampoc no tenim mànies per dir “something” i “quelque chose” ni “the others” i “les autres”, però en català sonen lleig “alguna cosa” i “els altres”, i per tant cal dir “algu” i “els demés”? (Aquest últim va dir l’Artur Mas com a mínim cinc cops en una entrevista a la televisió aquesta setmana.)

Share:

4 thoughts on “Per què sona tan lleig el mot “oncle”?

  1. ¿Submissió? No, home, no. Els catalans som tremendament insubmissos. Però no insubmissos com n’hi ha tants, que es revolten contra qui té poc o molt de poder. Això està molt vist. És vell i tronat. Està passat. Nosaltres, molt més originals, hem decidit ser insubmissos contra els que no tenen cap mena de poder. Per fer les coses diferent. Que si no ens avorriríem. Se’ns ha de pillar la intenció. ¿Eh que ho pilles?

  2. Ei, si més no, enhorabona per això de ser oncle. I potser sóc una mica estranya, però jo faig servir “mida” i “xicot”… Hauries d’emigrar cap a zones rurals, fugir de la capital, i encara trobaries llocs on el català sobreviu prou sencer, malgrat tot. No ens enganyem: el pes psicològic del castellà sobre el català és tan aclaparador i tan terrible que fa que un altíssim percentatge de catalans optin per “tiet” sense ni adonar-se’n. A mi em sembla que si en fossin conscients, si s’adonessin de com abandonen el geni de la seva llengua materna, potser molts s’ho pensarien dues vegades.
    El que em resulta divertit és que tinguis tanta sensibilitat per la qüestió. Com és, això?

  3. “Ei, si més no, enhorabona per això de ser oncle. I potser sóc una mica estranya, però jo faig servir “mida” i “xicot”…”

    No he sentit mai “mida” ni “xicot” amb aquest sentit (tampoc no els recullen els diccionaris, ni el magnífic DCVB). Els tindré en compte, tot i que em temo que a Barcelona em provocaran un “Què?”.

    “Hauries d’emigrar cap a zones rurals, fugir de la capital, i encara trobaries llocs on el català sobreviu prou sencer, malgrat tot. No ens enganyem: el pes psicològic del castellà sobre el català és tan aclaparador i tan terrible que fa que un altíssim percentatge de catalans optin per “tiet” sense ni adonar-se’n.”

    Maria, t’equivoques. El castellà està en perill a Catalunya, no el català. No fas cas a Ciutadans? No vas veure el documental “Ciudadanos de Segunda”? ;-)

    “A mi em sembla que si en fossin conscients, si s’adonessin de com abandonen el geni de la seva llengua materna, potser molts s’ho pensarien dues vegades.”

    No ho sé. Hi ha d’altres mots que sí que se n’adonen, però els fan servir igualment (“algo”, per exemple).

    “El que em resulta divertit és que tinguis tanta sensibilitat per la qüestió. Com és, això?”

    Sóc lingüista, amant de les llengües. Quan vivia a França em feia pena la influència de l’anglès (sort que no vaig estudiar alemany). Però no és res comparat amb la influència del castellà aquí. I el més penós és: a) a molts “traductors” i “filòlegs” estrangers que viuen aquí, no els importa ni un duro el català, b) la majoria dels catalans no volen fer res per protegir la seva pròpia llengua de la contaminació castellana.

  4. Tim, l’enhorabona per haver estat oncle!

    i gràcies per desvetllar consciències! que cal i molt, en aquests dies!

    tant de bo que et pogués llegir més gent!

    ànims!

Leave a Reply to M. Elena Cancel reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *