Fa uns quants mesos, vaig trobar la Guia de correcció fonètica de Gabriel Bibloni, professor de filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears. Trobava coses interessants. Algunes coses que ja sabia, com quan s’ha de pronunciar la vocal neutre i la diferència entre la sonora (per exemple, pesar) i la sorda (per exemple, passar) — cosa que no saben molts catalans, com els que viuen a La Masia de 1907 — i d’altres coses que, o bé sabia però que no crec que pronuncio correctament, com la doble ela, o bé no sabia i que no sé si pronuncio bé, com la famosa ela velar.

Últimament, més d’una persona m’ha comentat que, quan parlo castellà, a més de tenir un accent anglès, també tinc un accent català. No sé si és per algunes de les diferències fonètiques que explica en Gabriel en la seva guia. He gravat una lectura de la Paràbola del Fill Pròdig en les cinc llengües (o quatre i mig llengües!) que parlo: anglès, català, castellà, francès i occità (versió més curta). M’agradaria els vostres comentaris sobre les qüestions següents:

1. En la versió castellana, es nota una influència catalana en la meva pronunciació? Com, exactament, es nota? Quines fonemes pronuncio a la catalana?
2. Faig la ela velar en català? Si és així, ho faig inconscientment. La faig també en castellà? I en francès, occità (en occità s’ha de pronunciar com en castellà i francès) i anglès? Diuen que en anglès fem la ela velar quan és en posició final d’un mot. En català també ho faig així, és a dir, només la pronuncio bé en final de mot.
3. Visc a Catalunya des de fa 5 anys. Ha influenciat la meva pronunciació del francès? (Desgraciadament no tinc cap gravació del meu francès d’abans d’arribar a Catalunya).
4. Qualsevol altra cosa que no pronuncio bé!