Fent un viatge de Belfast a Dublin, ningú no diria “vaig a Irlanda”. Mai. Potser diria “vaig al sud”, o “vaig a la República”, però mai “vaig a Irlanda”. Perquè a Belfast, ja ets a Irlanda. No forma part d’aquell estat anomenat República d’Irlanda, però mai no ha deixat de ser una part d’Irlanda. O sigui, hi ha una diferència conceptual entre Irlanda i República d’Irlanda.
Els bascos també ho han entès. Algú a Biarritz diria “vaig a Sant Sebastià, al país basc”? És clar que no. Perquè Biarritz forma part del país basc, encara que no forma part de la Comunitat Autònoma del País Basc.
Però a Catalunya, no ho hem entès. En un gag del Polòna, veiem Carod-Rovira i Puigcercós separant Catalunya d’Espanya, i en Carod va dir “No oblidis Llívia”, com si les terres franceses a l’entorn de Llívia no formessin part de Catalunya. També a la feina he sentit algú que explicava que Llívia és “una part de Catalunya dins de França”. O també podem sentir gent parlant de ” la Cerdanya catalana i la Cerdanya francesa, quan seria molt més correcte parlar de la Cerdanya francesa i espanyola, o sino, simplement l’Alta i la Baixa.
L’últim incident va ser en el programa Bocamoll de TV3. El concursant havia de dir si certes comarques delimitaven amb 1, 4 o 7 altres comarques. Ha sortit l’Alt Empordà, la qual delimita amb 6 comarques, però clar, no van comptar les comarques de la Catalunya del Nord.
Vaig escriure una carta al Servei d’Atenció a l’Espectador:
En un programa de Bocamoll d’aquesta setmana, el concursant havia de dir, si em recordo bé, si certes comarques delimitaven amb 1, 4 o 7 comarques. Heu classificat l’Alt Empordà com a delimitant amb 4 comarques. Però delimita amb 6: el Vallespir, el Rosselló, el Baix Empordà, el Gironès, el Pla de l’Estany i la Garrotxa.
La resposta va ser la següent:
Benvolgut Timothy,
Hem comprovat el que ens ha comentat en el seu missatge i li hem de comunicar que el Vallespir i el Rosselló no hi estan incloses perquè pertanyen a la part francesa. Llavors, tal i com deia l’enunciat, només hem tingut en compte les comarques catalanes.
Una salutació ben cordial i moltes gràcies per la seva fidelitat,
Servei d’Atenció a l’Espectador
Televisió de Catalunya
Com! A veure, el Vallespir i el Rosselló pertanyen a la part francesa de què? De Catalunya, suposo. Si no, no sé de què. Però després diu “només hem tingut en compte les comarques catalanes”. Suposo que volia dir “comarques espanyoles”, perquè no entenc com pot ser que la part espanyola de Catalunya té comarques catalanes però la part francesa de Catalunya, no. Que algú me l’expliqui sisplau.
Tal com m’ho han explicat a mi des de petitet, una cosa és Catalunya (la comunitat autònoma) i una altra el Països Catalans.
L’adjectiu “català” sempre m’ha semblat ambigu, perquè mai saps si vol dir “de Catalunya” o “dels Països Catalans”.
Pel que expliques, interpreto que la gent del Bocamoll consideren “català” com a “relatiu i pertanyent a Catalunya”.
Segons el DIEC:
http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=catal%E0&operEntrada=0
Hola Josep
Tens raó, que Catalunya no és el mateix que Països Catalans. Però la denominada Catalunya del Nord formava part del Principat de Catalunya. Després es va dividir Catalunya entre dos estats, amb el Tractat del Pirineu, però encara que no formi part de la Comunitat Autònoma de Catalunya, això no vol dir que ja no és Catalunya. Imagina’t que hi hagués un segon tractat dels Pirineus, en què se cedia més territori a França, fins a Figueres. Figueres deixaria de ser català pel fet de ja no pertànyer a Espanya?
Tim,
Tens raó, però només en part, perquè tu estàs parlant de Catalunya en termes històrics. De la mateixa manera que quan parlem de la Gran Bretanya no estem pensant en una província de Roma, quan ens referim a Catalunya ens estem referint, en general, al territori actual en termes administratius. És a dir, a un país (o comunitat autònoma, com vulguis anomenar-la) situada dins d’un estat (Espanya). Tota la resta són formulacions millor o pitjor fonamentades, però que no solen correspondre al concepte que té la majoria de la gent.
Hola, Tim.
Crec que la idea de la Irlanda històrica perdura perquè no era sólamente una entitat política sinó també topogràfica: les illes no deixen de ser illes quan canvien les fronteres nacionals, i una illa seguirà tenint un topònim i un gentilici, en aquest cas Irlanda i irlandès. El mateix succeeix amb la península coreana, un altre cas en el qual la topografia defineix clarament la zona: seguim parlant de Corea i de coreans encara que fa més de mig segle que va deixar d’existir aquest país.
Però el cas de Catalunya és diferent perquè les seves fronteres històriques eren més aviat polítiques i militars i no es veuen clarament en un mapa topogràfic.
Salutacions.
Tens raó Steven. Curiosament no va passar el mateix amb Espanya/Hispània.
Jo*** Tim, eres tan facha y expansionista como Pujol. Qué buen lavado de cerebro te han dado.
Ya puestos, podíamos decir que la mayoría de la españa actual forma parte de los “países granadinos”, al fin y al cabo en el año 1000, la mayor parte de la península ibérica formaba parte del Reino de Granada (o del Califato de Córdoba).
¿Te han enseñado eso en la escuela o se han quedado en Felipe II?
D’expasionista res. No vull que les fronteres espanyoles siguin mes grans. Si dic que Belfast és Irlanda sóc expasionista? Els ciutadans de les comarques del nord també se senten catalans. No és necessari formar part d’Espanya per a ser català, de la mateixa manera que és possible ser britànic i irlandès, o basc i francès.
Sorry mate, couldn´t disagree more.
“Els ciutadans de les comarques del nord també se senten catalans.”
Have you carried out some empirical research about that? Don´t believe everything Mr Carod Rovira says.
“No és necessari formar part d’Espanya per a ser català, de la mateixa manera que és possible ser britànic i irlandès, o basc i francès.”
Sometimes I feel more identified with a British mindset than with a Spanish one but nevertheless that doesn´t mean I can be considered British.