Escolteu la nova bústia d’Ono.

Ara tinc un problema. He sel·leccionat una llengua que no entenc i ara no sé com sortir-ne. Algú em pot traduir el mallorquí?

És un disbarat, i ens hem de queixar amb Ono. Com és que passen olímpicament de les llengües menorquina, eivissenca i formenterenca?

Potser ja és hora de crear una categoria a part per a RENFE, perquè tinc dues altres entrades pendents d’escriure sobre la RENFE!

Avui no parlaré del calvari que vaig patir en la tornada de Figueres a Barcelona (4 hores) després del pont de la Constitució, ni dels diners que he perdut per la falta d’informació sobre quins trajectes eren gratuíts durant el mes de novembre. Avui que parlaré de la imatge d’incompetència que dóna per problemes lingüístics a causa de les seves traduccions.

Comencem a l’Estació de Sants. A la part nova de l’estació podem anar als aseos de hombre, també anomenats asseus d’home (no em recordo si estava escrit exactament així, però de tota manera, que ho sàpiga no hi ha cap mot en català semblant al castellà aseos amb el mateix significat), i man toilet (yes, really). No et sorprendria veure aquest últim escrit sobre un tros de cartró en un bar d’una zona turística, però sí que és una mica sorprenent en un panell ben il·luminat de la RENFE que segurament va costar bastants diners per a instal·lar. Una consulta ràpida amb qualsevol angloparlant hauria estat suficient per a saber com es pot dir en anglès. Una opció és Men’s toilets.

L’altra cosa molt sorprenent que he vist és No trespassing. Una frase perfectament correcta per a senyalar que hi ha una zona de propietat privada on no volen que hi entris. Però jo l’he vist en dos casos com a traducció de No pasar / No passeu: en un cas, a l’estació de Figueres, per a senyalitzar que estava prohibit creuar les vies, i en l’altre, per a senyalitzar que no es podia fer servir una escala per a pujar de l’andana al vestíbul perquè era una escala per a baixar. Seria molt més adequat Do not cross (the lines) i No entry repectivament.

Desgraciadament no tinc càmera. Si algú em pot enviar fotos d’aquests exemples, les publicaré.

Volia mirar els horaris dels trens entre Barcelona i Figueres. Com que volia consultar el web en català, he provat, www.renfe.cat, però no existeix, així que he anat a www.renfe.es.

En arribar-hi, malgrat que tinc priorititzat l’anglès i el català per sobre del castellà, m’ha sortit en castellà. Entenc que no surt en anglès, perquè són els ferrocarrils d’Espanya i no del Regne Unit, però pensava que el català era una llengua d’Espanya.

Faig clic en la petita bandera catalana (la RENFE està apostant pels Països Catalans, fent servir la bandera catalana per a tota la gent que parla català?), i em surt en català. En fi. Mig en català. Encara surten estacions estrangers amb el nom ni en català ni en la llengua original, sinó en castellà. Encara diu “Día” (mentre que en anglès està ben traduït). Com a opció predeterminada, el mes surt com a “sese fixar” [sic], i la llista de mesos està en castellà (mentre que en la pàgina anglesa, estàn tots traduïts perfectament).

Fa uns quants mesos, vaig trobar la Guia de correcció fonètica de Gabriel Bibloni, professor de filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears. Trobava coses interessants. Algunes coses que ja sabia, com quan s’ha de pronunciar la vocal neutre i la diferència entre la sonora (per exemple, pesar) i la sorda (per exemple, passar) — cosa que no saben molts catalans, com els que viuen a La Masia de 1907 — i d’altres coses que, o bé sabia però que no crec que pronuncio correctament, com la doble ela, o bé no sabia i que no sé si pronuncio bé, com la famosa ela velar.

Últimament, més d’una persona m’ha comentat que, quan parlo castellà, a més de tenir un accent anglès, també tinc un accent català. No sé si és per algunes de les diferències fonètiques que explica en Gabriel en la seva guia. He gravat una lectura de la Paràbola del Fill Pròdig en les cinc llengües (o quatre i mig llengües!) que parlo: anglès, català, castellà, francès i occità (versió més curta). M’agradaria els vostres comentaris sobre les qüestions següents:

1. En la versió castellana, es nota una influència catalana en la meva pronunciació? Com, exactament, es nota? Quines fonemes pronuncio a la catalana?
2. Faig la ela velar en català? Si és així, ho faig inconscientment. La faig també en castellà? I en francès, occità (en occità s’ha de pronunciar com en castellà i francès) i anglès? Diuen que en anglès fem la ela velar quan és en posició final d’un mot. En català també ho faig així, és a dir, només la pronuncio bé en final de mot.
3. Visc a Catalunya des de fa 5 anys. Ha influenciat la meva pronunciació del francès? (Desgraciadament no tinc cap gravació del meu francès d’abans d’arribar a Catalunya).
4. Qualsevol altra cosa que no pronuncio bé!

Ahir anava a l’aeroport per agafar un vol a Caerdydd (Gal·les). A l’estació de Sants, ja no sabia per quina via passava el tren perquè tot ha canviat per les obres de l’AVE, per tant vaig demanar a una dels informadors. La conversa va anar així:

– Per a l’aeroport, quina via és?
– Nain or ten [La veritat és que jo tenia tota la pinta de guiri, amb pantalons curts i un color de pèl més blanc que una samarreta del Reial Madrid.]
– Com? [És que no m’agrada que em parlin en anglès a l’estranger]
– Nain or ten
– No t’entenc
– Pláteform nain orr ten
– Nou o déu? [Ho he dit com si fos un estranger i que em costava entendre]
– Sí, nueve o dieth

Tenia uns quants minuts de marge per a agafar una cosa per sopar. Com que fa molt de temps que no hi anava, i que havia d’agafar quelcom de ràpid, vaig passar pel McDonalds (ja me’n penedeixo, la veritat). La conversa va anar més o menys així:

– Serà per emportar… Un menú gran Big Mac, amb patates de luxe
– [Em demana què vull beure. No em recordo de les paraules exactes, però ho entenia. Tot i així, em vaig demanar, “això que m’ha dit, era italià?”.]
– Coca-Cola
– Per mengiare qui? [D’aquesta manera es confirmava que m’estava parlant italià].
– No sóc italià eh! És per emportar.
– 6 euros con 20 por favor. [No em recordo del preu exacte, però sé que ja em parlava castellà.]
– Moltes gràcies
– Muchas gracias a ti. Buen provecho.

Mentre jo posava el canvi a la cartera, passa a la següent client, amb la qual parla en francès.

O sigui, si hi vaig i, com la majoria de guiris, parlo directament en anglès, cap problema. El client mana i em parlen en anglès, perquè no em volen perdre. Idem si parlo directament en francès o italià. Si parlo en castellà, tampoc no hi ha cap problema. Però si parlo en català, passen de fer l’esforç de parlar en la llengua del client.

De vegades crec que hauria de fer vaga quan passa això, i marxar de l’establiment. “Què exagerat”, em dieu. Segurament. Però de quina altra manera aconseguiré que em parlin en català, el qual, de les dues llengües oficials de Catalunya, és la que prefereixo parlar? Si sabessin que, en no respondre en català als clients catalanoparlants, els perdria, estic segur que a tots els establiments farien l’esforç de parlar-lo. És per aquesta raó que fan l’esforç de parlar anglès. Alguns ho parlen molt malament, però no passa res, perquè és necessari parlar-lo per a satisfer el client. Per aquesta mateixa raó sempre parlo amb els meus clients en la seva llengua, encara que sigui, per exemple, un client castellanoparlant a Catalunya.

En el cas de la RENFE, no hi ha manera. No puc fer vaga perquè tenen una posició de monopoli. Però com a servei públic, no haurien de garantir els drets lingüístics dels seus clients?

Com a anècdota us explico una altra cosa que em va passar fa uns quants anys. Al supermercat havien canviat el lloc de tots els productes, i no trobava pas l’aigua. Vaig demanar a un dels assistents:

– L’aigua, on és sisplau?
– ¿Cómo?
– L’aigua.
– No te entiendo.
– L’aigua.
– Ah. El água. Uáter [jo només portava uns 14 mesos a Catalunya, així que encara tenia molt d’accent anglès]. Se dice água [dit com si estigués parlant a un bebé].